24 de febrer del 2012

UN CARRER

És un carrer. Era un camí.
Passen vianants, entre els quals, hi ha qui prefereix ser peató. 
De vegades, passa una banda de música, se sent la remor d’una traca, passen figures de santes en andes i el carrer, que era un camí, s’ompli de gom a gom.
De vegades, passa gent disfressada, gent en silenci i gent escandalosa. Passen dones, passen homes, xiquets que juguen, adolescents que s’agafen la mà i ancians que seuen als bancs. Els anys també passen pel carrer.
Passen cotxes, passen motos, furgones i bicicletes. Passà un ase, passaren carros, carretilles, mules mecàniques i bicicletes. Sempre hi ha sobrevivents. Gent que fuma, gent que passeja, gent que va, gent que torna, bones persones, mala gent, gossos, gats...
És un carrer.
Un poc més amunt només hi ha asfalt, voreres, fanals, bungalows i clavegueres. ..
Ho anomenen carrer.
Un carrer tan erm com el bancal que fou, tan erm com el concepte de progrés entés de manera errada.
Ho anomenen carrer. Era un bancal erm.